diumenge, 8 de juny del 2014

Comercio, ciudad y cultura. Un nou punt d'equilibri

A la mateixa pàgina 36 de La Vanguardia d'avui diumenge, també OPINIÓ, TEMES DE DEBAT, un article, amb aquest titol, signat per JOSEP LLADÒS, professor d'Estudis d'Economía i Empresa a la UOC. Podeu veure el curriculum en aquest enllaç.
Aquest article, escrit des de la perspectiva de la ciència economica, amb paraules i criteris d'ortodòxia econòmica, també ens recolza clarament:

Hi llegim:
...
'No sorprén que liberalitzar els lloguers en un contexte recessiu expulsi del centre de la ciutat comerços icònics però d'escassa capacitat econòmica.'
...
'Moltes ciutats europees integren la modernització del comerç tradicional a la seva politica d'ordenació urbana, ja que es planifica per induïr i prevenir. I la desaparició d'algunes activitats pot conduir a la degradació de l'espai públic, la desertització del centre històric, la pèrdua de personalitat i de patrimoni urbà i una menor diversitat en l'oferta.
Son externalitats negatives per als ciutadans que justificarien un cert grau d'intervenció politica'
...
...'a les principals artèries comercials han de conviure activitats i models de negoci diferents...'

Molt bé.
Amb aquests  articles de La Vanguardia ens estem apropant a una formulació econòmica i urbanistica de la qüestió dels comerços històrics generalitzable a molts llocs.
Per què es tracte d'un problema general, encara que a casa nostra prengui un caràcter més salvatge pel mal disseny de la Llei Boyer, que potser també hauríem de corregir, quan encara és temps.
Aquesta llei mal dissenyada, en aquest moment, està atacant l'activitat productiva per, suposadament, beneficiar al rentista. Això, cap escola de pensament econòmic, des del segle XVIII, no ho defensa.
De fet, tots els teòrics han coincidit sempre en primar l'activitat productiva (i demonizar al rentista!), començant pels pares del liberalisme.
Diem que beneficia al rentista suposadament, per que potser és l'interés a curt terme d'un molt petit nombre d'arrendadors, però segurament, en realitat, perjudica a la majoria dels arrendadors, i pot tenir un efecte negatiu en el conjunt de l'economia, fins i tot pitjor del que imaginem.
En tot cas les mides de contenció de rendes afavoreixen l'economia productiva, i, en el cas nostre, són genericament desitjables.
L'economia a que ens hauriem de semblar (l'alemanya) té rendes baixes, probablement producte de diferents forces en una cultura que prima l'economia productiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada