Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PREMSA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PREMSA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de juny del 2014

Comercio, ciudad y cultura. Un nou punt d'equilibri

A la mateixa pàgina 36 de La Vanguardia d'avui diumenge, també OPINIÓ, TEMES DE DEBAT, un article, amb aquest titol, signat per JOSEP LLADÒS, professor d'Estudis d'Economía i Empresa a la UOC. Podeu veure el curriculum en aquest enllaç.
Aquest article, escrit des de la perspectiva de la ciència economica, amb paraules i criteris d'ortodòxia econòmica, també ens recolza clarament:

Hi llegim:
...
'No sorprén que liberalitzar els lloguers en un contexte recessiu expulsi del centre de la ciutat comerços icònics però d'escassa capacitat econòmica.'
...
'Moltes ciutats europees integren la modernització del comerç tradicional a la seva politica d'ordenació urbana, ja que es planifica per induïr i prevenir. I la desaparició d'algunes activitats pot conduir a la degradació de l'espai públic, la desertització del centre històric, la pèrdua de personalitat i de patrimoni urbà i una menor diversitat en l'oferta.
Son externalitats negatives per als ciutadans que justificarien un cert grau d'intervenció politica'
...
...'a les principals artèries comercials han de conviure activitats i models de negoci diferents...'

Molt bé.
Amb aquests  articles de La Vanguardia ens estem apropant a una formulació econòmica i urbanistica de la qüestió dels comerços històrics generalitzable a molts llocs.
Per què es tracte d'un problema general, encara que a casa nostra prengui un caràcter més salvatge pel mal disseny de la Llei Boyer, que potser també hauríem de corregir, quan encara és temps.
Aquesta llei mal dissenyada, en aquest moment, està atacant l'activitat productiva per, suposadament, beneficiar al rentista. Això, cap escola de pensament econòmic, des del segle XVIII, no ho defensa.
De fet, tots els teòrics han coincidit sempre en primar l'activitat productiva (i demonizar al rentista!), començant pels pares del liberalisme.
Diem que beneficia al rentista suposadament, per que potser és l'interés a curt terme d'un molt petit nombre d'arrendadors, però segurament, en realitat, perjudica a la majoria dels arrendadors, i pot tenir un efecte negatiu en el conjunt de l'economia, fins i tot pitjor del que imaginem.
En tot cas les mides de contenció de rendes afavoreixen l'economia productiva, i, en el cas nostre, són genericament desitjables.
L'economia a que ens hauriem de semblar (l'alemanya) té rendes baixes, probablement producte de diferents forces en una cultura que prima l'economia productiva.

Comercio, ciudad y cultura: El urbanismo especulativo, Jordi Borja

A La Vanguardia d'avui diumenge, a la pàgina 36, OPINIÓN, TEMAS DE DEBATE, dos articles de firmes prestigioses que recolzen les nostres tesis:
En primer lloc, un article signat per Jordi Borja, urbanista i president de l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), amb el tìtol: URBANISME ESPECULATIU.
Article de fons, important per nosaltres, d'un important estudiòs de les ciències socials, aplicades a la gestió de la ciutat.

En Jordi Borja és sociòleg, geogràf i urbanista, i actualment és director del Màster en Gestió Urbana de la UPC. En aquest link trobareu una biografia curta al Viquipèdia.
En Jordi Borja és un dels homes més respectats a ca nostre a la interficie entre sociologia i urbanisme, però a més ha sigut vicepresident executiu de l'Àrea Metropolitana de 1987 a 1991, i tinent d'alcalde de Barcelona de 1983 a 1995, l'epoca daurada de la gestió municipal, segurament.
Va ser responsable de la política de Descentralització en districtes i de la Participació Ciutadana.
El que significa que, a més de ser un teóric reconegut, té experiència pràctica de govern a la ciutat de Barcelona.
Requadre:
Si los centros urbanos expulsan a la población residente y consumidora por la presión del turismo y las oficinas, la ciudad pierde su savia.
Unes poques acotacions:
'No hay ciudad  sin comercio. Es la base de la cultura ciudadana.'
...
'Si estos centros devienen zonas turísticas...la ciudad...corre el riesgo de acabar matando la gallina de los huevos de oro.'
...
'No se trata de demonizar el turismo; es una actividad importante para las ciudades, siempre que no caigamos en el casi monocultivo'
'... las administraciones públicas deben intervenir activamente en la evolución de las zonas que merecen conservarse. No hacer nada o dar más facilidades aún a la lógica ciega del mercado o hiperlucrativa de la especulación es una agresión a la ciudadania. Para conservar hay que intervenir en los procesos de cambio...'

Podeu trobar l'article sencer en aquest link

dilluns, 12 de maig del 2014

el Periódico: Amos de botigues emblemàtiques s'alien contra el plà de protecció

A el Periódico d'avui, a la pàgina 37, un article de Patricia Castán, amb aquest titol i els següents subtitols:
Els propietaris accepten blindar els elements valuosos, però no l'activitat

Recorren la mesura municipal i exigeixen ser part de la taula tècnica negociadora

i un requadre amb el titol:

L'eixample i Ciutat Vella copen la llista de protegits i de conflictes d'interessos

Podeu trobar tot l'article en aquest link

divendres, 9 de maig del 2014

tiempo: Un nuevo peligro para las pymes

A la revista tiempo de 9 a 15 de Maig, un article amb aquest títol, y el següent subtitol:

La ley de arrendamientos urbanos preveía una prórroga para renegociar las rentas antiguas que termina este año. Un problema más para muchos pequeños comercios.
 I també:
La crisis ha dejado muchos locales vacíos, un aviso a los propietarios contra la tentación de pedir rentas altas.

Cita a en Josep Mª Roig, secretari d'aquesta associació:
"En un país con cultura, el comercio histórico o emblemático está protegido."

Ho podreu trobar al web de la revista tiempo:
http://www.tiempodehoy.com/

divendres, 21 de març del 2014

L'independent DE GRÀCIA: Les botigues històriques adverteixen que la protecció arriba amb retard

El peròdic gratuït de Gràcia l'independent DE GRÀCIA, publica, en el seu nº 522, de 21 de març, un article amb aquest encapçalament.
Us podeu descarregar el exemplar sencer en pdf en aquest enllaç.
Té com a subtitol i entrada:
L’Ajuntament protegeix durant un any 17 establiments emblemàtics
L’Ajuntament de Barcelona ha
assenyalat 17 comerços de Gràcia
com a establiments emblemàtics
de la ciutat. La llista sencera,
publicada la setmana passada
sota uns criteris poc detallats per
part de la institució, recull un
total de 389 botigues repartides
per tot Barcelona. L’objectiu,
protegir durant un any aquests
establiments mentre l’ajuntament
busca solucions davant la desaparició de botigues històriques als barris

dijous, 20 de març del 2014

La protecció del comerç provoca una pugna legal

Avui, article a la pàgina central de el Periódico, a la secció Coses de la vida GRAN BARCELONA, amb el subtitol  Sector econòmic en transformació.
Pots veure l'article en aquest enllaç.
I els titulars:
Els gestors de finques veuen il·licit limitar l'activitat de les 389 botigues
Alguns inquilins ajornen negociar a l'espera d'ajudes municipals
I un seguit de petits articles sobre diferents establiments.

dilluns, 17 de març del 2014

ABC: Comercios emblemáticos: patrimonio en riesgo

ABC d'avui, amb el subtitol:
Intentan sobrevivir a las subidas desorbitadas de alquileres.
Tens l'article sencer en aquest enllaç.
Amb un requadre que diu, citant al nostre secretari:
El plan, "un brindis al sol"
...La oposición y los comerciantes, sin embargo, lamentan que las movilizaciones llegan tarde, cuando muchos ya han cerrado, y que desde el anuncio están esperando una reunión, todavía sin fecha. "El plan es un brindis al sol de momento, con buenas intenciones pero con poco que nos ayude de verdad", lamenta Roig.

divendres, 14 de març del 2014

389 negocis singulars de BCN, blindats

A el Periódico, doble pàgina central dedicada també a l'acord municipal publicat ahir:
Podeu llegir l'article online en aquest enllaç.
Altres titulars:
Entra en vigor la suspensió de llicències durant un any per evitar els canvis i actuacions sobre el patrimoni comercial històric urbà

Pas per protegir el comerç històric

Avui, a la pàgina 22 del diari ara, article amb aquest titol i el subtitol següent:
L'Ajuntament suspén durant un any qualsevol transformació en 389 establiments emblemàtics
Pots accedir à l'article en aquest enllaç.
Extrets:
Blindatge durant un any. Per fer front al degoteig de tancaments de botigues emblemàtiques, l'Ajuntament de Barcelona ha suspés durant un any les llicències d'obres i activitat en 389 espais destacats.
I citen els comentaris del nostre secretari:
...
Josep Maria Roig, ho definia ahir com una protecció feta "a l'engròs", com una mena de "café per a tothom", i remarcava que la feina que caldrà fer a partir d'ara és fixar uns criteris clars per determinar quins comerços ..., i de quina manera es fa efectiva aquesta protecció.
El repte, assegura Roig, és trobar solucions per garantir la continuïtat no només dels espais, sinó també de les activitats.
...
I, en portada del diari, aquest titular:
TRIAS BLINDA UN ANY EL COMERÇ HISTÒRIC

dijous, 20 de febrer del 2014

BCN llança un pla contra el degoteig de tancaments de comerços històrics

A el Periódico d'avui, un article amb aquest titular
Pot llegir-lo en aquest enllaç.
I els subtitols:

Acords de les comissions de plenari de l'ajuntament

L'ajuntament congelarà les llicències d'obres i d'activitat d'aquests locals per protegir-los
La mesura, d'urgència arran del final de la moratòria de la llei de lloguers aquest 2014, s'aplicarà al març

dimecres, 19 de febrer del 2014

SUSPENSIÓN DE LICENCIAS

A La Vanguardia d'avui, a la secció VIVIR, signat per
un article amb aquest titol i amb els subtitols següents:
*Barcelona decretará este mes una paralización de los permisos de nuevas actividades y obras en comercios
*La decisión afectará al menos durante un año a más de cuatrocientas tiendas singulares o históricas

Podeu trobar l'article sencer en aquest enllaç.

Extracte:
...
La medida de gobierno, que se debatirá en el pleno del próximo día 28, prevé la elaboración, en el plazo de un año, de un plan especial, o tal vez un plan de usos...
...explorará la posibilidad...de proteger la actividad y no sólo el patrimonio mobiliario e inmobiliario...
La moratoria congela las reformas e impide que un negocio cambie de tipología durante un año

 ...
La redacción del nuevo plan especial correrá por cuenta del departamento de Habitat Urbà, que dirige Antoni Vives, tercer teniente de alcalde del Ayuntamiento.

I, a continuació, en la 3ª pàgina, un 2on article separat, amb els següents titulars:
Tiendas con arraigo
El Ayuntamiento elaborará una lista de tiendas singulares que valorará criterios que van más allá del patrimonio y la historia.
Podeu trobar-lo sencer (de moment, si sou subscriptors), aquí.

divendres, 14 de febrer del 2014

La extraña metamorfosis de tiendas centenarias traspasadas

Avui, a La Vanguardia Digital (només), un article amb aquest titol, signat per
Carina Garcia  i Meritxell M. Pauné  (Coordinadora de les seccions locals i redactora de BCN),
interessant per diferents raons.
El pots trobar en aquest enllaç.

Extractem; primer comenten un seguit de botigues protegides modificades o renovades en el passat, i segueix:
...
 Un paseo atento por el centro de Barcelona permite observar otros muchos ejemplos de mutación comercial.
...
Garantizar la supervivencia del patrimonio material es la actuación que más consenso genera entre los grupos municipales barceloneses
...

A la mateixa pàgina, el video d'un debat:
CARA A CARA
¿Hay que salvar los establecimientos emblemáticos?
La doctora en Derecho Immaculada Barral y la especialista en Patrimonio Mercè Tatjer debaten cómo reaccionar ante la desaparición de comercios centenarios por los aumentos de alquileres
La VanguardiaTV

dimarts, 11 de febrer del 2014

La protecció de les botigues singulars arriba al Parlament

A La Vanguardia d'avui, a la pàgina 3 de les fulles salmó (apartat viure), es publica un article comentant la proposta parlamentària de ERC, amb el subtitol:

ERC proposa una ampliació de la moratòria de la llei d'Arrendaments Urbans

En aquest enllaç pots veure l'article sencer.
Un extracte:
...
 Aquest augment de les rendes és, en cert sentit, la conseqüencia de l'éxit comercial i turístic de Barcelona. N'és una prova que a la resta de ciutats catalanes, i fins-i-tot a l'àrea metropolitana, hi ha molts pocs casos de negocis que vegin amenaçada la continuïtat pel final de la moratòria.
...
La proposta pretén bloquejar temporalment l'augment de lloguers
...

Proposta modificació LAU

El diari gratuit 20 minutos, a la seva edició de Barcelona, porta, a 2ª pàgina la següent noticia, junt a una foto del Colmado Quilez:

COMERCIOS CENTENARIOS
Jordi Portabella, cabeza del grupo municipal de ERC en el Ajuntament, ha anunciado que su partido presentará en el Parlament esta semana una propuesta que "impulse una modificación de la legislación de arrendamientos urbanos" para "evitar" que tenga "un impacto sobre los establecimientos emblemáticos, unos 200"

dissabte, 8 de febrer del 2014

Tesoros urbanos de anteayer

A la pàgina central de El País, secció vida&artes, article signat per ANATXU ZABALBEASCOA, amb els següents subtitols:
El cierre de comercios emblemáticos aviva el debate sobre cómo defender el patrimonio más reciente.
Se protegen edificios, pero no farolas

I més endevant,
Los bancos-farola de Falqués, antaño denostados, son hoy un icono barcelonés
Las rejas, los letreros o los buzones también tienen gran interés turístico

En aquest link teniu l'article sencer.

L'article, molt ampli, també està molt bé. A més de veure l'importància del tema, els periodistes hi comencen a veure-hi les ramificacions.
Assenyala que la nostra campanya per protegir establiments obre un debat de més profunditat sobre la conveniència i el valor econòmic de politiques de protecció del patrimoni més serioses del que hem estat fent.
I reflexiona, també, sobre l'importància de protegir l'activitat, tal com nosaltres defensem.

Identidad de BCN en extinción

Article aportació (a la secció ENTRE TODOS) de Guillermo Martí, Artista pintor de San Pol de Mar, a la pàgina 10 de la secció Opinión de el Periódico.
Podeu trobar l'article sencer en aquest link.

Un escrit que, segurament, representa l'opinió de molta gent. A més conté propostes.

Hem d'assenyalar, però, que, tant La Colmena com el Colmado Quílez, no tenen cap intenció de tancar, i continuaràn per poc que puguin pactar un lloguer que no sigui desmesurat.

I, en quant a la chocolateria Fargas, tots desitgem la seva continuitat d'una manera o un altre, lluitarem per que no desaparegui, i no està tot dit.

dijous, 6 de febrer del 2014

EL PAISAJE DE LAS TIENDAS ANTIGUAS

Avui, un article d'en Josep Mª Espinàs al seu "Pequeño observatorio" a El Periódico, lamentant la desaparició del Colmado Quilez.
Acaba
...Una tienda tan notable también puede ser respetada como un monumento. No todos tienen que ser de piedra.
En aquest link teniu tot l'article.

NO VOLEM UN COMERÇ CLONIC

En aquest link podeu trobar un article, d'en Miquel Àngel Fraile, Secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya.

EXTRACTE:
.... efectes ... Llei d’arrendaments urbans (LAU), ... establiments que ja formen part de la història de Barcelona es veuen empesos a tancar les portes per la impossibilitat de fer front als nous imports que es demanen.

... arriba justament en un moment de crisi, i no és sinó una clatellada més a la difícil situació que viuen molts comerços de les nostres ciutats.

El cas més recent de tancament el tenim amb Joguines Monforte, i d’altres que ja s’anuncien com el del Colmado Quílez, però en tenim altres exemples, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya, com poden ser la Llibreria Catalònia, on ara obrirà un restaurant de menjar ràpid, la Llibreria Canuda, on en el seu lloc tindrem una botiga d’una gran cadena de roba, així com el Palacio del Juguete, que serà substituït per una sabateria internacional.

... no es pot pretendre que els propietaris dels immobles renunciïn als guanys que pot representar tenir un espai en un lloc emblemàtic, però també és evident que qui ha creat la riquesa en aquests carrers i avingudes han estat els comerços, que ara veuen com el seu esforç els foragita dels bons llocs que ells han creat ...

...  com gairebé sempre, arribarà massa tard, i el comerç emblemàtic està tancant sense que ningú hi posi fre.

Cal cercar un equilibri, però els legisladors no l’han sabut trobar, i, si ningú no hi posa remei, aviat ens trobarem amb uns centres de ciutat comercials clònics, sense encant ni varietat...

 ... Potser caldria replantejar-se què oferim als nostres visitants i protegir els nostres centres històrics ara que a alguns se’ls omple la boca amb el fet que “hem d’adaptar-nos a les seves necessitats”, ja que, si veuen els nostres carrers com els mateixos que tenen a casa seva, no sé fins a quin punt voldran continuar venint. Pensem-hi.

Repetim. A la web de la Confederació de Comerç de Catalunya, podeu trobar l'article sencer en aquest enllaç.

dimarts, 4 de febrer del 2014

LA SOLUCIÓN SERÁ EL URBANISMO

La Vanguardia d'avui, porta, a la pàgina 5 de la secció central VIVIR, un article de Jaume V. Aroca amb aquest titol i el següent subtitol:

Los grupos políticos, incluido el equipo de Trias, creen que los planes de uso y las licencias son la clave
Podeu trobar l'article sencer en aquest link.


dimecres, 29 de gener del 2014

LA CONFERENCIA ANUAL DEL ALCALDE

A les pàgines centrals, de color rosa, de "La Vanguàrdia" d'avui, a la secció VIVIR, hi ha un article, sobre la conferència de "l'estat de la ciutat", compareixença pública que fa l'alcalde de Barcelona al Col·legi de Periodistes cada any, per revisar la situació de la politica municipal.

Al final de l'article, a la pàgina 3 de la separata VIVIR de color rosa, parla de nosaltres:
Segons sembla, els periodistes li van preguntar pels establiments emblemàtics al torn de preguntes final.
El que va contestar, creiem, no li semblarà suficient ni raonable als ciutadans, que son els que jutjen, com a nosaltres no ens ho sembla.

Pretén protegir l'aspecte exterior sense protegir l'activitat, no s'entén bé per quina raó.
L'Ajuntament té competències, i eines legals i normatives, per protegir l'aspecte, i les té també per forçar la continuïtat de l 'activitat, de la mateixa manera que les tenen els ajuntaments italians o francesos, posem per cas.
Es dificil entendre per quina raó vol fer el primer i no el segon.
Això, a més, en una compareixença on es planteja que l'Ajuntament multarà als bancs amb pisos buits (molt bé, diem amb molts ciutadans), una mida que tots sospitem que no es fàcil al nostre ordenament i tradicions jurìdiques.

Hem proposat, acompanyant un informe d'un professional del dret que es molt detallat, un seguit de mides que són una via per fer quelcom que és la voluntat dels ciutadans:
Els ciutadans volen la continuïtat dels establiments històrics, i nosaltres (que som qui més perdrà) hi hem reflexionat molt, i pensem que hem trobat una manera raonable de fer-ho, i aportem exemples internacionals.
El que suggerim es només completar el que ja es vé fent fa anys.
De què serveix fer un llibre (dos llibres), i posar una placa a la porta que diu "Establiment Emblemàtic", si això no comporta cap protecció?.
Es tracta només d'aixecar acta de defunció? Perque ja en portem molts de desapareguts amb placa!.
Es dona, a més, la circumstància sorprenent de que l'alcalde Trias ho té fàcil en aquesta qüestiö.
No té majoría, però en això tots el altres partits hi estàn d'acord.
En que cal salvar els establiments antics hi està tothom d'acord, però resulta que es CiU que no hi veu clar.
Potser aquests locals no son prou moderns, globals o minimalistes?.
De fet, els periodistes s'hi han abocat (i ho han fet de motu propio). Els darrers articles, com l'editorial d'ahir de l'ara, ho tenen clar:
No només no hi ha contradicció entre comerç tradicional i atractiu internacional, sino que podrìa passar que, si la ciutat perd el seu caràcter, ens despertem un día descobrint que hem matat la gallina dels ous d'or, i que, ni el turisme internacional, ni las franquicies de luxe, li veuen el què a una ciutat idèntica a qualsevol altre ciutat cosmopolita.

Es curiós.
Precissament és CiU que no hi creu en les botigues històriques, mira.
CiU que tothom haguès dit que tenia als botiguers com a nucli (dur) de la seva base sociològica. Potser no necessiten els nostres vots.
O potser només esdevé un cau d'ineptes i s'enfonsarà



El que hem proposat, i el senyor Blasi no entén perquè ell (segurament, sembla) creu en els outlets, les franquicies, i la modernitat més o menys llampant i engominada (que no creiem estigui en contradicció amb el comerç tradicional), es tenir una mínima protecció que faciliti la negociació amb la propietat i mantenir lloguers accesibles.
Què significa?
Si la propietat sap que un determinat local (i l'activitat que s'hi fa) ha estat declarat protegit, o catalogat, o clasificat, (que es, de fet, anar directe al nucli de la qüestió d'interés públic), no es que no et pugui fer fora, ni que es vegi obligada a prorrogar el mateix lloguer com fins ara, però tindrà interès en negociar, en trobar un punt mig d'equilibri, que no serà el que teníem, ni l'expulsió directe i absurda amb desaparició de patrimoni